domingo, 25 de noviembre de 2007

Ésser o tenir


Pots ser un cel
pots estar al cel
però no pots tenir el cel

Pots ser un sol
pots estar al sol
però no pots tenir el sol

Pots ser una lluna
pots estar a la lluna
però no pots tenir la lluna

Pots ser una estrella
pots estar a les estrelles
però no pots tenir les estrelles

Pots estimar i ser estimada
però no pots tenir el que estimes

viernes, 23 de noviembre de 2007

Polifem


A la Mitologia grega, Polifem era un gegant, un ciclop, és a dir, un gegant amb un sol ull al mig del front, fill de Posidó.


Segons el Cant Novè de l’Odissea
, Ulisses, en el viatge de tornada de Troia va arribar a una illa, on ell i els seus companys van ser capturats per Polifem.

El ciclop va demanar a Ulisses el seu nom i ell, astutament, li contestà "Ningú". Aprofitant que dormia, ja que Ulisses i els seus l'havien emborratxat, Ulisses el deixà cec amb una estaca. A continuació, Ulisses i els seus companys fugiren disfressats d’ovelles. Quan els altres ciclops sentiren remor i demanaren què passava, el ciclop digué: "Ningú". Així els companys de Polifem pensaren que ningú li havia fet cap mal. Aquesta astucia va deixar lliures a Ulisses i els seus companys.

És per això que Ulisses és perseguit per la ira del déu del mar, Posidó, enutjat, amb ell perqué ha deixat cec al seu fill, el ciclop Polifem.

Per una cançó


Dono tot el que tinc per ballar amb tu
per trobar en el meu cos les teves carícies
per sentir el teu alè en el meu coll nu
i oblidar-me de l'esguard que potser ens vigila.


Dono tot el que jo tinc per una sola nit
per sentir-te a prop meu i sentir la vida
per girar com un estel els dos embogits
indiferents al món que aquesta nit ens mira.

Dono tot el que tinc per un sol somrís
que s'endugui la raó que ara ens empresona
per ferir amb deliri tots els teus neguits
per obrir-te un paradís on no hi ha penombra.

Una dona i un home i una cançó
són l'altar, la passió, són les esperances.
A la llum de les espelmes parlem d'amor
a la cambra que guarda tantes abraçades.

Mª del Mar Bonet

viernes, 9 de noviembre de 2007

De matí si em càlçoc...


De matí si em càlçoc,
que vull caminar;
per lúll de l'eixida
guàitoc quin quin temps fa.